EL BLOG DE LA FUNDACIÓ

Com a president de la Fundació Privada Catalana Jazz Clàssic tinc el plaer de presentar-vos i oferir-vos aquest nou instrument de comunicació entre tots aquells que estem interessats en els objectius de la Fundació: la difusió de la música Jazz Class, és a dir, de totes les variants del jazz clàssic (New Orleans, Kansas City, Swing, Neo-swing, etc) i gèneres afins (Blues, Gospel, Rhythm & Blues, etc) i la preservació del patrimoni vinculat a aquesta música.

Volem que aquest Blog sigui un mitjà d’informació puntual de tots els esdeveniments relacionats amb la nostra música que considerem interessants i, a la vegada, una plataforma oberta i dinàmica de debat i d’intercanvi d’opinions en la que tothom que ho vulgui hi pugui participar.

Veureu que hi haurà uns col·laboradors habituals amb unes seccions fixes i temàtiques diverses al voltant de les quals, o dels temes que a vosaltres us preocupin, podreu fer les vostres aportacions que sempre seran benvingudes.
Esperem així estrènyer el nostre cercle d’afició i amistat.
Benvinguts al nostre Blog!

Ricard Gili

21 DE FEBRER: SWING PER HAITÍ

FOTO: LILI BONMATÍ

Organitzada per l’ Escola de Ball PEPiEMI, el diumenge 21 de febrer va tenir lloc al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia una Conferència–concert amb la finalitat de recollir fons d’ajut per a Haití.

Al marge de la lloable finalitat de l’acte, des de la nostra perspectiva com a Fundació que vol promocionar i difondre el Jazz Clàssic, l’esdeveniment va tenir un gran interès per diversos motius.

En primer lloc, perquè l’acte, pensat bàsicament com una sessió de ball de swing, tenia una primera part en la que Dani Alonso i Joan Chamorro van oferir-nos una interessant xerrada – col•loqui amb la finalitat de sensibilitzar els oients, la majoria balladors de swing, en els secrets i interioritats de la música que habitualment escolten i ballen. Aquesta xerrada neix de la lloable preocupació dels organitzadors per aconseguir que els balladors, millorant el coneixement de la música que els agrada ballar, arribin a millorar també el seu nivell com a balladors.
En segon lloc, perquè l’orquestra que amenitzava el ball, la Old and New Little Band, integrada per una bona part dels nois i noies de la Sant Andreu Jazz Band, amb el seu director Joan Chamorro al front i alguns reforços (l’habitual Dani Alonso al trombó, Dave Mitchell a la guitarra, Esteve Pi a la bateria, etc), una vegada més ens va entusiasmar pel seu swing i per la qualitat dels seus solistes.
En tercer lloc, perquè l’ambient creat pels balladors junt amb l’orquestra va ser d’allò més engrescador i encomanadís.

Van ser quatre hores en les quals a l’entorn del Jazz Clàssic es varen unir tres generacions de músics i balladors, deixant ben clar que la musica amb swing està per sobre del temps i de les modes.

Esdeveniments com aquest, del qual no en parlen els diaris, demostren l’interès que hi ha per la música que intentem promocionar i ens encoratgen a seguir treballant per la seva difusió i l’aprofundiment en el seu coneixement.

La nostra felicitació als organitzadors i a tots aquells que varen col•laborar en l’acte.

RICARD GILI

MÁS SOBRE NEW ORLEANS DIJOUS GRAS CONCERT

Os cuelgo más fotos de lo que fue el concierto del jueves pasado en la Llibrería. Aquí el momento álgido dela noche: Alba Armengol, de ocho años, la miembro más jovén de la "Sant Andreu Jazz Band"alternando con Ricard Gili y Andrea Motis. Obviamente se llevó las mejores ovaciones del respetable ...


También apareció por allí la saxo alto de la "Sant Andreu Jazz Band" Eva Fernández, que se sumó al combo derivando aquello en improvisada jamsession con Jordi Casanovas al contrabajo ...

En la Llibrería se batió un récord de asistencia, como se evidencia en esta foto ...

ANECDOTARI I EFEMÈRIDES

Hola:

Me llamo Xavier García-Tornel. No soy patrono, tampoco soy músico, no toco ningún instrumento, no sé música, no creo siquiera que haya entendido bien lo de la "blue note" ni que pueda explicar a nadie en qué consiste el swing, pero desde los ocho años he “mamado” el jazz, si se me permite la expresión. Mi padre fue alumno de la academia de aficionados al jazz en que se convirtieron las reuniones de la “La Locomotora Negra”, que Joaquim Gili organizaba allá por los años sesenta en su casa de la Avda. Sarriá. Allí se infectó y luego me infectó a mi. He sido muchos años un aficionado algo autista pero el jazz no ha dejado nunca de ser la “banda sonora” de mi vida. Un día, hace pocos meses, asistí a una conferencia que Ricard Gili daba en el Jubilee Jazz Club del IEN y en ella me enteré de la existencia de la Fundació JazzClass y de que se buscaban colaboradores. No tardé ni un día en ponerme en contacto con él y ofrecerme para “lo que fuera”. Me llamó, nos vimos y no me costó nada convencerle de que me dejara participar un poquito en este mundillo que cada día me “enrolla”, más vivendo la música un poco desde dentro . Por eso estoy aquí.

Se me ha pedido que colabore en este blog aportando cualquier cosa que pueda ser de interés. Como mi bagaje de conocimientos musicales es sencillamente nulo intentaré abordar temas que tengan que ver con el jazz desde la perspectiva de hechos, anécdotas y curiosidades, alegres ó trágicas, que acontecieron a los protagonistas de todo esto: los músicos de jazz.

¡Ah!, cuando tenga una foto chula ya la pondré.

Saludos a todos,

Xavier GT

ANCDOTARI I EFEMÈRIDES

DJANGO REINHARDT EN BARCELONA

Ahora que celebramos el centenario del nacimiento de Django Reinhardt viene al caso recordar la única vez que él ó “Le Quintette du Hot Club de France” estuvieron en Barcelona ó en el resto del país. Fue con ocasión de los históricos conciertos organizados por el “HOT CLUB DE BARCELONA”, que había sido fundado el día 11 de Mayo del año anterior, para celebrar la inauguración de su nueva sede social. Tuvieron lugar el día 29 de Enero de 1936 en el Cine Coliseum, el 31 del mismo mes en el Palau de la Música Catalana, y el 2 de Febrero en el Teatro Olympia. Los tres conciertos tuvieron el mismo cartel: Benny Carter, que por aquel entonces residía en Europa, acompañado por la “Orquesta del Hot Club de Barcelona”; un pianista del que no he encontrado ninguna referencia, llamado Garney Clark, pero al que la propaganda catalogó como “maravilloso pianista norteamericano”, y finalmente el “QHCF”, con su formación original, es decir, los hermanos Django y Joseph Reinhartd, junto con Roger Chaput a las guitarras, Stephane Grappelli con el violín y Louis Vola al contrabajo.

Todos los conciertos tuvieron un gran éxito de público y la prensa se hizo eco de ellos con grandes elogios. Curiosamente la nota negativa y grosera la dio el periódico “La Veu de Catalunya” que se refirió a Benny Carter como “negro auténtico que toca el más innoble de los instrumentos musicales” y al “QHCF” como “cinco blancos que imitan el primitivismo de los negros”.

Crónica de “La Vanguardia” del día 30 de Enero de 1936

Nota de “La Vanguardia” del día 1 de Febrero de 1936

Cuenta Agsutín Fernádez en su blog “Mule Walk & Jazz Talk” que el organizador del concierto desapareció con las ganancias. El "QHCF" había recibido 3.000 francos por anticipado antes de salir de París, pero nunca cobró los restantes 4.000 francos ni los gastos del viaje. Los músicos tuvieron que rascarse los bolsillos para pagar los billetes de vuelta en el tren (*).

De los miembros del “QHCF” sólo Grappelli volvió a actuar en Barcelona. Fue en el año 1961 en que fue contratado para tocar en el Jamboree, donde acompañó al cuarteo de Tete Montoliu cuatro semanas durante el mes de Octubre. Volvería al mismo club en 1963.

(*) He podido aclarar de fuente fiable, la obra de Alfredo Papo "El Jazz a Catalunya" (Edicions 62, 1985), que los hechos no ocurrieron así. Los dos primeros conciertos, organizados ambos por el "HOT CLUB DE BARCELONA," discurrieron con normalidad y los músicos cobraron los emolumentos estipulados. Visto el enorme éxito obtenido, un promotor ajeno al "HCB" organizó el tercer concierto, el del "OLYMPIA", en el que ya no intervino Stephane Grappelli que fue sustituido por un violinista local llamado Vila. Como quiera que la asistencia de público no fue tan numerosa como en las ocasiones anteriores el resultado fue deficitario; el promotor desapareció con la recaudadión sin pagar ni a Benny Carter ni a los miembros de "QHCF".

---oOo---

NEW ORLEANS DIJOUS GRAS CONCERT

Tal com varem anunciar, el passat dijous dia 11, la Llibreria Martínez Pérez, amb la idea de donar un toc d’estil New Orleans a la celebració del Dijous Gras, va acollir l’actuació del grup Old and New integrat per Joan Chamorro, al contrabaix, al saxo baix i a la trompeta, Dani Alonso, al trombó, la tuba i la trompeta, Josep Traver, al banjo i la guitarra, i una de les estrelles de la Sant Andreu Jazz Band, la jove Andrea Motis, a la trompeta, als saxos alto i soprano i també com a cantant.

El grup va tenir l’amabilitat de convidar-me a actuar juntament amb ells i, a més, altres s’hi varen afegir en col·laboracions puntuals i espontànies, com el Jordi Casanovas (contrabaix de la Locomotora Negra i habitual de les nostres Jam Sessions), l’Eva Ferrnández, una prometedora saxo alt de la Sant Andreu Jazz Band i, de la mateixa formació juvenil, la nena Alba Armengou, de vuit anys, , que va demostrar posseir un domini de la trompeta sorprenent a la seva edat.
El concert va tenir un caràcter de festa, accentuat per les disfresses que portaven els músics, les màscares que s’havien repartit entre el públic i l’aire divertit i informal que es va respirar al llarg de tota l’actuació.

Joan Chamorro, Dani Alonso i Josep Traver varen demostrar un cop més que són uns jazzmen de primera línia i l’Andrea Motis, cada vegada que l’escoltem, la veiem amb més seguretat i aplom; podem dir que ja és una promesa garantida.

Un dels moments més sorprenents i divertits va ser la interpretació del Mood Indigo en que Dani Alonso va exposar el tema fent sonar amb un arquet la fulla d’una serra metàl·lica!
El públic, nombrós, ho va passar d’allò més bé i l’acte es va cloure amb un pa amb tomàquet i botifarra d’ou com correspon a la tradició de la festa del Dijous Gras.

RICARD GILI

LA JAM SESSION DEL PASSAT DIJOUS 4 DE FEBRER

Molt a contracor, tot i col·laborar en la seva preparació, no vaig poder participar a la Jam del dijous passat. Pel que m’han comentat tant companys músics com organitzadors, aquesta Jam va tornar a ser una demostració més que el Jazz amb arrels tradicionals té una gran acceptació i un públic fidel. Una de les novetats d’aquesta jam va ser la participació de Kike Angulo, un guitarrista ple se sensibilitat i alhora de dinamisme dins de la línia de Wes Montgomery, Kenny Burrell i altres.

Després de més de dos mesos d’interrupció per les vacances de Nadal i altres activitats de la Fundació, la Nau Ivanow es va tornar a omplir d’aficionats (experts i no tan experts) amb ganes de gaudir d’una bona estona de música.

La trobada fou un èxit i aquesta era la finalitat d’una Jam que havíem titulat “Meetin’ Pint” (Punt de Trobada), amb la intenció de remarcar aquesta complicitat entre músics i públic que provoca la música que des de la Fundació Jazz Class promocionem.

Per la meva part, passat el moment de sana enveja que em provocà no haver-hi estat, només em queda desitjar que ens puguem veure en la propera Jam que segurament contindrà una agradable sorpresa.

Fins aviat.

TONI GILI