QUÍN JAZZ?

Benvolguts amics, en vista que alguns dels patrons d'aquesta "Rara Avis" que és la Fundació Catalana de Jazz Clàssic, han anat publicant escrits al voltant del jazz, un servidor no ha pogut estar-se'n i també he volgut "fotra-hi cullerada".

Per començar m'agradaria fer referència a un petit escrit de l'amic Marcel Marata on es pregunta si el Festival de Jazz s'ha convertit en un sac de rampoines. Definitivament no! qui s'ha convertit (o han convertit) en un sac de rampoines és el mateix Jazz. Podem estar contents que el Festival de Barcelona gaudeix de bona salut i esperem que la cosa es mantingui anys i panys.

Em permetreu ara que us parli per uns moments de la meva familia llunyana de Terrassa. Us ben asseguro que ve "a cuento".
Doncs això, un cosí terrassenc de la meva mare m'explicà de forma planera el que al seu modest entendre, havia passat amb el Jazz. I "ojo!" que a Terrassa d'això del jazz hi entenen. El cosí, en acabat un concert a la Jazz Cava començà una peregrina disertació familiar de final sorprenent:

"A veure, jo em dic Josep, el meu pare es diu Josep i el meu fill també se'n diu. Per circumstàncies va haver-hi una època en la que tots vivíem a la mateixa casa i ens anava prou bé. La meva dona no tenia gaires problemes amb mon pare i al nen li encantava que l'avi li expliqués històries de posguerres i fàbriques de fil. Per desgràcia, el pare va morir ara fa un any i mig. Tenia vuitanta-sis anys. Ell deia que potser ja no es moriria, que si no s'havia mort mai perquè ho havia de fer ara?. En part tenia raó, en tota la seva vida no havia tingut cap precedent d'aquestes funestes característiques. Total, poc abans de morir recordo que sovint trucaven per telèfon a casa i preguntaven pel Josep. La resposta era òbvia... quín Josep? atès que erem tres sota la mateixa teulada. Doncs amb el Jazz passa el mateix. Ho entens?"

Efectivament, el Jazz conviu sota un mateix sostre amb d'altres estils també anomenats Jazz però de característiques, edat i bagatges completament diferents. És per aquest motiu que, abans d'anar a un concert o comprar un disc de Jazz cal preguntar... quín Jazz?

OSCAR FONT

LA LOCOMOTORA NEGRA A LLEMOTGES (FRANÇA)

Un esdeveniment, relativament important en el petit món del jazz català, ha estat el concert donat per l’orquestra de La Locomotora Negra el darrer dissabte 23 de gener a la ciutat francesa de Llemotges (Limoges). És un esdeveniment del qual, donada la seva relativa importància, els nostres mitjans de comunicació, naturalment, no n’han parlat. Però per nosaltres, aficionats al jazz clàssic, aquest concert, pels motius que explicarem, té un valor prou significatiu perquè en parlem una mica.

El concert fou organitzat pel Hot Club de Limoges. Aquesta delegació del Hot Club de França, com la nostra Fundació, vol difondre i donar a conèixer el jazz clàssic en les seves versions històriques i en les més actuals. Coneixedors de l’existència de La Locomotora Negra, es posaren en contacte amb mi, com a director de la mateixa, i em demanaren que els enviés els nostres CD i un text, resum de la història de l’orquestra. Amb aquest material, el president del Hot Club local, el veterà i infatigable Jean-Marie Masse, va emetre per l’emissora Swing FM, dintre del seu espai Swingtime, dos programes dedicats a la nostra orquestra. A més, el text informatiu sobre la història de La Locomotora Negra fou publicat en el número de desembre del Butlletí del Hot Club de França i, per la seva banda, els diaris de Llemotges ens dedicaren diversos articles previs al concert.

Amb aquests encoratjadors precedents, la nostra formació es presentà davant del públic llemosí disposada a oferir-li el millor que els podia donar: el seu entusiasme encomanadís, la seva versió plena de convicció d’aquest jazz que és la raó de ser del grup i, també, alguns solos i execucions notables que el públic celebrà amb clares mostres d’aprovació. Varem haver de tocar tres bisos i, en acabar el concert, tothom semblava molt content i la gent del Hot Club ens felicitaren efusivament.

Al marge de l’èxit més o menys gran que poguéssim obtenir per la nostra actuació, el que és més important per nosaltres i vosaltres, seguidors de la Fundació, és constatar una vegada més que, al marge dels grans esdeveniments dels quals ens en donen sonores notícies els mitjans de comunicació, existeix un món jazzístic que batega sense fer gaire soroll però regularment i sense aturar-se, que es manifesta a un altre nivell, invisible per al gran públic, però que arriba a tots els llocs on hi ha aficionats a la nostra música i que, si hi ha una bona feina de promoció feta per les entitats organitzadores, pot arribar a atènyer un públic més ampli, el qual automàticament pot esdevenir un públic addicte al nostre jazz.

És una bona lliçó que ens ha de portar a renovar el nostre compromís i els nostres esforços per treure aquesta meravellosa música que estimem de l’oblit en que ara es troba relegada. Visca el jazz!
Ricard Gili

ACTIVITATS GENER-FEBRER 2010

Amics i amigues:
Iniciem el nou any acompanyant els nostres millors desitjos per a aquest període amb alguna novetat important:

Concerts a la Llibreria Martínez Pérez .- Dintre de la programació habitual d’actuacions privades que s’hi celebren, la Fundació està a punt de formalitzar un acord amb la direcció d’aquest establiment per tal de programar mensualment actuacions de jazz clàssic, blues i gospel. Properament rebreu informació puntual i detallada del primer concert programat per la nostra entitat que tindrà lloc el dijous 28 de gener a les 20’30h. (Llibreria Martínez Pérez - C/ València, 246 –entre Rbla. Catalunya i Balmes).

Aprofitem també aquest comunicat per anunciar-vos la nostra propera:

HOT JAM SESSION A LA NAU IVANOW
Amb la participació de músics de reconeguts grups com:
La Locomotora Negra, Ivanow Jazz Group, Swingset, Jazzadlimitum, Dowm Home, Barcelona Jazz Orquestra i altres


Dia 4 de febrer a les 20 h. a la Nau Ivanow (C/Hondures 30, metro La Sagrera)
Entrada 5€. (gratuïta amb el Carnet Jazz Class i per a menors de 12 anys)
Entrada reduïda: 3€ per als amics de la Fundació Sagrera, Associació Barcelona Swing, Institut de Gospel de Barcelona i Associació de Blues de Barcelona. (imprescindible la presentació del corresponent carnet).


Finalment, us recordem que ara és el moment per efectuar la vostra sempre necessària col·laboració econòmica anual de 60 € que us dona dret al Carnet Jazz Class i als avantatges que suposa (gratuïtat, descomptes, etc...).

Per tal de facilitar-vos aquest tràmit, us adjuntem un full de domiciliació bancària que podeu omplir i fer-nos-el arribar, ja sigui en alguna de les nostres activitats o a la nostra seu administrativa (Fundació Jazz Clàssic, Av. de Sarrià 15, 2on 1ra. 08029 Barcelona).

Si voleu fer l’ingrés directament, podeu fer-ho al c.c. de “La Caixa”:
2100 0497 82 0200221811

Vagi per endavant el nostre agraïment.
Gràcies i fins ben aviat!

Fundació Privada Catalana Jazz Clàssic

ARRELS I GENOMES: Els orígens (2)


Vaig dir que tractaríem de les arrels de la música de jazz, doncs bé, amb això sí que tothom hi està d'acord: aquesta forma musical fou originalment creada per la comunitat negre que vivia als Estats Units de Nord-Amèrica procedent de l'Àfrica.

Alguns de nosaltres encara recordem aquella mini-sèrie televisiva nomenada Kunta Kinte, el protagonista de la novel·la autobiogràfica "Roots: The Saga of an American Family" d'Alex Haley (http://www.kintehaley.org), que era un musulmà de la tribu Mandinga (Gambia) nascut el 1750, capturat el 1767 i transportat en un vaixell d'esclaus fins a Maryland on fou venut per treballar en una plantació de Virgínia. Entre una cosa altre van contribuir al re-descobriment de les arrels del poble negre afro-nordamericà i el sacsejament de consciències fins al punt de que "Kunta Kinte" és l'eufemisme d'esclau africà.

A la capçalera has vist el full de publicitat d'una subhasta d'esclaus procedents de Sierra Leone acabats d'arrivar a Charleston (Carolina del Sud) es horrorosament il·lustratiu de com els hi anaven les coses a aquella gent. El comerç d'esclaus el van iniciar els mariners portuguesos el segle XV al Sud de la costa Oest africana. Els primers esclaus van arribar a la Illa Espanyola (actualment Haití i República Dominicana) el 1502 i quan les lleis de Burgos del 1513 promogudes per Bartolomé de Las Casas van aturar el genocidi que s'havia fet amb els nadius, els negres procedents de l'Àfrica Oest i Central van ser la força de treball substitutòria en els "ingenios" i plantacions. Aquest untós model econòmic es va estendre i implantar en la regió substituint a les poblacions nadiues que eren progressivament aniquilades: Brazil (38,5%); Colònies Britàniques d'Amèrica-excepte el Nord- (18,4%); Imperi espanyol (17,5%); Colònies franceses (13,6%); Colònies Britàniques de Nord Amèrica (6,45%); etc. Cínicament els cristians amb el Vaticà al front, excepció feta dels Quàquers, beneïen aquest esclavatge fonamentat, com no podia ser menys, en que els negres no tenien ni ànima. El negoci es va perllongar més de 300 anys fins el 1865 i s'estima que va traslladar a la força uns 12 milions de negres al continent americà.

Miquel Inglés Pedrero
26/01/2009

POLÈMIQUES...

Bon dia Jazzmans!!!
Voldria encetar un tema de debat. Els darrers anys els Festival de Jazz s'han convertit en una mena de calaix de sastre on hi cab de tot.
Gent com en Víctor Manuel, Martirio, Ana Belén, Concha Buika... entre molts d'altres hi han actuat.

Que opineu?

LES JAMS DE LA FUNDACIÓ

D'esquerra a dreta: Marc Trepat, Toni Gili, Tomás Gonzalez i Albert Gasull

Les Jam Sessions són el meu camp. Un camp obert en el que us convido a entrar al llarg de l’any. Les Jams de la Fundació es nodreixen de músics i amics que provenen d’algunes de les bandes que conreen jazz dels estils amb arrel tradicional (La Locomotora Negra, Ivanow Jazz Group, Swingset, Jazzadlimitum...).

Per mi, mestre de professió i saxofonista aficionat, integrat a La Locomotora Negra, les Jam Sessions són moments alliberadors, moments per compartir, moments per crear, moments per jugar...

Seguint la tasca difusora de la Fundació, cada Jam Session s’articula al voltant d’un tema: New Orleans, Duke Ellington, Spring Jams... En aquest sentit, les nostres jams s’allunyen de l’esquema clàssic de jam i ens donen una bona excusa per explicar, mitjançant les interpretacions musicals triades i els corresponents fulletons i escrits que facilitem, diferents aspectes del món del jazz.

Però bé, la millor manera d’experimentar i sentir el que són les nostres jams és anant-hi. Us animo, doncs, a venir a la propera Jam que farem el dijous 4 de febrer a les 8 de vespre a la Nau Ivanow. C/ Hondures 30 de Barcelona. T’hi espero!!!!

Toni GILI

Arrels i genomes

Com avui estreno secció en el blog de la Fundació, em presentaré breument explicant com he arribat fins aquí.

Cap els anys '60 càndidament captivat pel que els meus pares nomenaven "musica de jazzban" em vaig topar amb "Historia del verdadero Jazz" d'Hugues Pannassié que a més de revelar-me tot un món que ignorava, curiosament em va contactar amb el Sr. Joaquim Gili i la seva "Locomotora negra". Amb el radicalisme sectari dels conversos em vaig autoproclamar predicador d'una determinada manera d'entendre el Jazz.

Des dels '50 tocava a l'harmònica el repertori d'aquella sòrdida pell de brau com "El sitio de Zaragoza", però el descobriment de la música negro-americana em va portar a emular el Jimmy Reed de "Honest I do", el Ray Charles del "Chattanooga Choo-Choo'" i coses d'aquest estil. Ja en els '80 amb una colla d'amics varem crear “La Farga Hot Jazz Band” que va representar per tots plegats una experiència utòpica, molt gratificant i enriquidora la qual cosa ja em va obligar a aprendre a tocar una mica la trompeta. Durant aquests darrers anys he participat en la Fundació Catalana Jazz Clàssic de la qual en soc un dels patrons.

Un bon dia també em vaig engrescar, i per què no, a crear un blog dedicat al Jazz Clàssic (http://www.inglesm.com) per compartir amb d’altres afeccionats.

Fins aquí doncs el meu limitat background jazzístic i ja saps qui soc. A partir d'ara trobaràs aquesta secció "Arrels i genomes" que em comprometo a renovar setmanalment de continguts, espero que prou interessants per que afeccionats com tu hi deixeu comentaris i enriquiu amb la intel·ligència col·lectiva els nostres coneixements.

Doncs això, que a partir d'ara espero la teva puntual visita i, sobretot que el comentari no hi falti, “to be young, gifted and black”!

Miquel Inglés Pedrero
15/01/2009