Un esdeveniment, relativament important en el petit món del jazz català, ha estat el concert donat per l’orquestra de La Locomotora Negra el darrer dissabte 23 de gener a la ciutat francesa de Llemotges (Limoges). És un esdeveniment del qual, donada la seva relativa importància, els nostres mitjans de comunicació, naturalment, no n’han parlat. Però per nosaltres, aficionats al jazz clàssic, aquest concert, pels motius que explicarem, té un valor prou significatiu perquè en parlem una mica.El concert fou organitzat pel Hot Club de Limoges. Aquesta delegació del Hot Club de França, com la nostra Fundació, vol difondre i donar a conèixer el jazz clàssic en les seves versions històriques i en les més actuals. Coneixedors de l’existència de La Locomotora Negra, es posaren en contacte amb mi, com a director de la mateixa, i em demanaren que els enviés els nostres CD i un text, resum de la història de l’orquestra. Amb aquest material, el president del Hot Club local, el veterà i infatigable Jean-Marie Masse, va emetre per l’emissora Swing FM, dintre del seu espai Swingtime, dos programes dedicats a la nostra orquestra. A més, el text informatiu sobre la història de La Locomotora Negra fou publicat en el número de desembre del Butlletí del Hot Club de França i, per la seva banda, els diaris de Llemotges ens dedicaren diversos articles previs al concert.
Amb aquests encoratjadors precedents, la nostra formació es presentà davant del públic llemosí disposada a oferir-li el millor que els podia donar: el seu entusiasme encomanadís, la seva versió plena de convicció d’aquest jazz que és la raó de ser del grup i, també, alguns solos i execucions notables que el públic celebrà amb clares mostres d’aprovació. Varem haver de tocar tres bisos i, en acabar el concert, tothom semblava molt content i la gent del Hot Club ens felicitaren efusivament.
Al marge de l’èxit més o menys gran que poguéssim obtenir per la nostra actuació, el que és més important per nosaltres i vosaltres, seguidors de la Fundació, és constatar una vegada més que, al marge dels grans esdeveniments dels quals ens en donen sonores notícies els mitjans de comunicació, existeix un món jazzístic que batega sense fer gaire soroll però regularment i sense aturar-se, que es manifesta a un altre nivell, invisible per al gran públic, però que arriba a tots els llocs on hi ha aficionats a la nostra música i que, si hi ha una bona feina de promoció feta per les entitats organitzadores, pot arribar a atènyer un públic més ampli, el qual automàticament pot esdevenir un públic addicte al nostre jazz.
És una bona lliçó que ens ha de portar a renovar el nostre compromís i els nostres esforços per treure aquesta meravellosa música que estimem de l’oblit en que ara es troba relegada. Visca el jazz!
Ricard Gili
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada