Com avui estreno secció en el blog de la Fundació, em presentaré breument explicant com he arribat fins aquí.Cap els anys '60 càndidament captivat pel que els meus pares nomenaven "musica de jazzban" em vaig topar amb "Historia del verdadero Jazz" d'Hugues Pannassié que a més de revelar-me tot un món que ignorava, curiosament em va contactar amb el Sr. Joaquim Gili i la seva "Locomotora negra". Amb el radicalisme sectari dels conversos em vaig autoproclamar predicador d'una determinada manera d'entendre el Jazz.
Des dels '50 tocava a l'harmònica el repertori d'aquella sòrdida pell de brau com "El sitio de Zaragoza", però el descobriment de la música negro-americana em va portar a emular el Jimmy Reed de "Honest I do", el Ray Charles del "Chattanooga Choo-Choo'" i coses d'aquest estil. Ja en els '80 amb una colla d'amics varem crear “La Farga Hot Jazz Band” que va representar per tots plegats una experiència utòpica, molt gratificant i enriquidora la qual cosa ja em va obligar a aprendre a tocar una mica la trompeta. Durant aquests darrers anys he participat en la Fundació Catalana Jazz Clàssic de la qual en soc un dels patrons.
Un bon dia també em vaig engrescar, i per què no, a crear un blog dedicat al Jazz Clàssic (http://www.inglesm.com) per compartir amb d’altres afeccionats.
Fins aquí doncs el meu limitat background jazzístic i ja saps qui soc. A partir d'ara trobaràs aquesta secció "Arrels i genomes" que em comprometo a renovar setmanalment de continguts, espero que prou interessants per que afeccionats com tu hi deixeu comentaris i enriquiu amb la intel·ligència col·lectiva els nostres coneixements.
Doncs això, que a partir d'ara espero la teva puntual visita i, sobretot que el comentari no hi falti, “to be young, gifted and black”!
Miquel Inglés Pedrero
15/01/2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada