El passat dijous 22 d’abril, va tenir lloc com estava anunciat, el concert del grup "The Jazz Preachers" a la Llibreria Martínez Pérez dedicat a la música de Duke Ellington. "The Jazz Preachers", conjunt integrat per alguns dels músics més veterans de l’orquestra de LA LOCOMOTORA NEGRA, com Ricard Gili (tp), Marc Trepat (tb), Toni Gili (ts), Tòfol Trepat (p), Jordi Casanovas (b) i Carles Gili (dms), varen tenir, a més, el reforç de Pep Rius a la guitarra i la inesperada i afortunada aparició de Tomàs González (ts) a mig concert, un altre dels “locomotoros” més antics.
El repertori estava integrat per una bona part dels temes ellingtonians més clàssics: C-Jam Blues, Mood Indigo, Don’t Get Around Much Anymore, Cotton Tail, Satin Doll, In a Mellowtone, Perdido, Caravan, Take The A Train, etc.
El públic, més nombrós que mai, va aplaudir amb entusiasme cada solo i al final de cada interpretació. Els aplaudiments es reproduïren amb força al final del concert, obligant als Preachers a oferir com a bis el famós i emblemàtic Don’t Mean a Thing.
Acabat el concert, com sempre . . . cava i carquinyolis!
Xavier GT
El repertori estava integrat per una bona part dels temes ellingtonians més clàssics: C-Jam Blues, Mood Indigo, Don’t Get Around Much Anymore, Cotton Tail, Satin Doll, In a Mellowtone, Perdido, Caravan, Take The A Train, etc.
El respecte i l’amor de tots aquests músics per la música del mestre Ellington va quedar ben patent. Destacaríem, entre altres solos interessants, el de Toni Gili en un impetuós Cotton Tail, un potentíssim i swingant solo de Marc Trepat en el Perdido, un duet Toni Gili – Tomàs González en aquest mateix tema, el medley interpretat per Tòfol Trepat amb la resta de la secció rítmica, l'extraordinari Things Ain’t What They Used To Be que ens oferí Jordi Casanovas, el solo de Carles Gili en el Caravan i diverses intervencions sempre encertades de Pep Rius.
El públic, més nombrós que mai, va aplaudir amb entusiasme cada solo i al final de cada interpretació. Els aplaudiments es reproduïren amb força al final del concert, obligant als Preachers a oferir com a bis el famós i emblemàtic Don’t Mean a Thing.
Acabat el concert, com sempre . . . cava i carquinyolis!
Xavier GT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada